Introducció
Fins el 1859 l'única via de comunicació de Sant Vicenç de Castellet cap a la ciutat de Barcelona i la capital del Bages, Manresa, era el Camí Ral. Fins llavors, el transport de mercaderies es feia amb mules per un camí molt feixuc i pedregós. L'arribada del ferrocarril va donar lloc a un nou concepte de la distància i va impulsar la industrialització de les conques mitjana i alta del riu Llobregat. Això es va traduir a Sant Vicenç de Castellet en un increment important de la població que va passar dels 200 habitants de l'any 1867, a 1.429 l'any 1900. L'any 1853 van començar les obres del tram de ferrocarril Terrassa-Manresa, essent el pas per Sant Vicenç de Castellet el més idoni. El 3 de juliol de 1859 es va inaugurar el trajecte de la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Saragossa. El trajecte Barcelona-Manresa, l'any 1859 durava una hora i vint minuts fent un recorregut de 52 quilòmetres. L'any 1878 aquesta companyia passa a ser la dels Ferrocarriles del Norte de España. El 1912 es construeix una doble via en aquest tram i el 1917 es va instal·lar a Sant Vicenç de Castellet un dipòsit d'aigua per abastir les màquines de vapor, així com es va construir la reserva de màquines. Aquest fet va convertir Sant Vicenç de Castellet en lloc d'aturada i descans de viatgers i residència de treballadors del ferrocarril, fet que va contribuir en la seva prosperitat i creixement.
El tram Manresa-Terrassa
Composició del tram Manresa-Terrassa a partir dels plànols que l'any 1870 es van publicar a l'obra "Reconocimiento militar del ferro-carril de Zaragoza a Barcelona y su empalme con el de Madrid a Zaragoza". Aquests plànols donen una idea molt aproximada de l'estat original de les obres atès que es va fer pràcticament deu anys després de l'entrada en funcionament del tram.